El consens en la política educativa no pot ser una quimera

{ Posted on jul 01 2009 by admin }

No hi ha manera. Avui al Parlament de Catalunya es tornarà a aprovar una nova Llei de l’Educació sense el consens de totes les forces polítiques. Aquest cop es votarà a favor, segons totes les previsions, gràcies als vots de PSC, CiU i ERC. En canvi, no la votaran ICV, PP i Ciutadans. Malgrat que els tres primers partits catalans per número de vots hi votaran a favor, no és el millor escenari perquè, a més dels tres partits contraris a la nova llei, també s’han manifestat contràries a la llei altres entitats com ara CC.OO., UGT o Unescocat.

Tots els agents implicats en el món educatiu – partits polítics, sindicats, institucions acadèmiques, associacions de pares i mares – haurien de fer un esforç per pactar una llei de consens. És evident que mai podrà recollir una llei els desitjos de totes les parts però crec que tampoc és bo mantenir-se en posicions inamovibles en qüestions de tanta sensibilitat com la política educativa.

Aquesta dificultat per trobar un model educatiu que convenci a tothom, fa que no s’assoleixin reptes importantíssims pel país com el domini de la llengua anglesa, l’articulació d’una FP efectiva d’acord amb les necessitats del món laboral o la reducció del fracàs escolar.

Per aconseguir millorar en aquests aspectes, que després tenen un reflex en l’economia i en la nostra capacitat per competir en el mercat internacional, cal destinar recursos i vertebrar consensos. Sembla una qüestió sempre difícil, però altres països com ara Finlàndia, que sempre es posa com a model, ho han aconseguit i així ho demostren en cada Informe PISA.

Post a Comment