Otro sitio realizado con WordPress
Random header image... Refresh for more!

Posts from — octubre 2010

Els ‘micro-mítings’ i la combinació de canals de comunicació

Xavier Barrachina En diverses ocasions hem comentat com la millor manera de fer arribar els missatges de cada partit al major nombre de votants potencials és mitjançant la combinació de diferents canals o fins i tot mitjans de comunicació. Un bon exemple d’aquesta combinació poden ser els ‘micro-mítings’ o mítings (suposadament) improvisats de petit format que ha estrenat el president i candidat pel PSC José Montilla.

Montilla es va presentar per sorpresa i sense convocatòria prèvia (ni a mitjans ni a públic en general) al mercat de Cornellà (territori conegut i, en principi, ‘amic’, una aposta segura per estrenar-se…), es va enfilar en un palet i es va dirigir als allà presents durant uns deu minuts per explicar, sense llegir cap paper i de manera pretesament distesa, el projecte socialista de cara a les properes eleccions. Està clar que hi havia també gent de l’equip de (pre)campanya, perquè es van poder veure nombroses pancartes de suport al PSC. Talment com fan milers i milers de ciutadans al popular ‘Speakers Corner’ del londinenc Hyde Park.

Poc després, diferents membres del PSC (amb Miquel Iceta al capdavant) van comunicar l’experiència via Twitter, Facebook i altres xarxes socials. La notícia es va anar escampant (és el que tenen les xarxes socials, i, segurament, l’efecte que buscaven els polítics que van engegar la cadena de missatges) i va arribar als mitjans de comunicació tradicionals o ’1.0′, entre ells els principals diaris, que ahir comentaven l’acció.

Així veiem com amb un acte suposadament de petit format i aprofitant un canal tan conegut i antic com és la comunicació personal directa, dirigint-se al públic de viva veu, ha arribat a tenir repercusió massiva a través dels mitjans de comunicació tradicionals, havent omplert prèviament les xarxes socials. Més enllà de l’efectivitat final que pugui tenir un acte com el de dimecres, celebrem la iniciativa i esperem que els altres candidats la imitin. No és tan fàcil posar-se davant d’un públic desconegut que no has escollit sense que hi hagi alguna reacció imprevista.

octubre 29, 2010   No Comments

La premsa rosa…també? Notorietat vs. Reputació

Daniel Picas Després de l’aparició a “La Noria” dels dos candidats presumiblement majoritaris, José Montilla i Artur Mas, avui hem llegit la notícia del reportatge sobre el candidat de CiU a la revista Lecturas. Novament queda clar que l’estratègia comunicativa de la coalició nacionalista aposta per la presència en mitjans de tot tipus i condicions amb la intenció segura d’ampliar la notorietat i el grau de coneixement sobre el candidat.

Moltes vegades, pels consultors de comunicació una de les preguntes clau passa per establir estratègies on aconseguir una gran notorietat i, a la vegada, una reputació d’acord amb els objectius. En política encara és més contundent aquesta aposta perquè, finalment, cada ciutadà és un vot. En el seu moment, ja vam dir que érem partidaris d’ampliar el ventall de canals per on transmetre el missatge i, finalment, la pregunta que cal fer és si aquesta acció pot aportar vots o si, per contra, en pot restar. En el cas de l’aparició al Lecturas, no sembla intuïr-se cap risc notable i sí, en canvi, alguna bona opció d’arribar a una part de la població que, habitualment, no segueix el debat polític.

Una altra pregunta a fer-se és si és pertinent aprofitar qualsevol canal per arribar als electors tot i que impliqui una modificació tan gran del missatge que fa que el candidat acabi parlant del tamany de la seva cuina i no del seu projecte polític, amb el risc evident de seguir banalitzant la política.

octubre 27, 2010   No Comments

A Laporta li fan la campanya?

Xavier Barrachina Jan Laporta ha demostrat sobradament que domina l’art de la comunicació i de la relació amb els mitjans de comunicació. D’una manera o una altra, durant els seus anys de presidència va aconseguir gairebé sempre allò que volia dels mitjans. A canvi, aquesta sobreexposició pública ha contribuït a generar una imatge personal i professional amb atributs no sempre positius. Que no vol dir que siguin tan negatius com alguns analistes defensen…
En la seva campanya, un punt sorprenent però interessant de seguir, s’ha trobat amb una situació d’aquelles que demostra l’habilitat del polític o professional que l’ha d’afrontar. L’arribada de la nova junta directiva del Barça ha propiciat que la seva gestió al capdvant del Barça pugui ser mirada amb lupa i, fins i tot, fiscalitzada. Aquest fet, conegut després del resultat de l’Assamblea de Compromisaris, l’ha posat definitivament a la palestra mediàtica. Aquesta exposició per un fet inicialment negatiu, pot ser capitalitzada per Laporta de manera positiva si aconsegueix transformar les informacions al respecte d’aquest fet en canals també per la transmissió del seu missatge.
Ara mateix, Laporta és conscient de què té una amenaça però també una oportunitat inmillorable per guanyar audiències i transformar voluntats. De ben segur que ell ho intentarà i caldrà veure si la seva credibilitat ha quedat definitivament malmesa o si els ciutadans recolzen el seu ideari indepentista i, en ocasions, populista. A Laporta, entre tots, li estan fent la campanya.

I només cal que ens fixem en l’evolució de les enquestes que els diferents mitjans de comunicació catalans van publicant per comprovar-ho: El Periódico va publicar una enquesta el passat 3 d’octubre que li donava fins a dos diputats i avui RAC1 ha fet pública una nova edició del “Racómtere” que ja preveu que Solidaritat Catalana pot obtenir 4 escons. I la capmanya encara no ha començat…

octubre 25, 2010   No Comments

Marketing vs. Missatge

Daniel Picas La campanya electoral, encara que no ha començat oficialment, ha deixat aquests últims dies un parell de fets que val la pena ressenyar des del punt de vista de l’anàlisi comunicatiu. Una, va ser la presentació per part de les Joventuts del PSC de la imatge de “SuperMontilla” i l’altra és el nou spot de Ciutadans que, igual que al 2006 va treure sense roba el seu candidat Albert Rivera, ara optar per despullar un grup de ciutadans anònims.

Si s’analitzen aquestes opcions únicament del punt de vista de l’impacte mediàtic, podríem dir que han estat un èxit perquè la gran majoria dels mitjans de comunicació n’ha parlat, les han convertit en tema dels seus debats i tertúlies, etc. Però, a més d’estudiar l’impacte més quantitatiu, val la pena analitzar quin pot ser l’impacte qualitatiu d’aquestes dos iniciatives.

Sota el nostre punt de vista, les dues opcions (aguditzat en el cas de Ciutadans) obliden transmetre un missatge coherent que pugui copsar l’atenció dels ciutadans. Una cosa és la política de les emocions, buscar l’adhesió dels ciutadans dirigint-se al seu hemisferi esquerra del cervell,  i una altra cosa és perdre de vista que els partits polítics  han de comunicar principalment idees i missatges ideològics.

Quan a l’inici d’aquesta persistent i profunda crisi econòmica, alguns polítics històrics com Felipe González o Miquel Roca van reclamar que “havia tornat el temps de fer  política”, reclamaven precisament això: oblidar aquesta política d’impacte immediat i banal i apostar per discutir les qüestions ideològiques que realment preocupen als ciutadans. Mentrestant, els dissenyadors i directors de campanys segueixen entestats en el contrari i, per suposat, la ciutadania respon de manera intel·ligent, allunyant-se dels discursos banals que no parlen en profundidat dels problemes que la preocupen.

Confiem que el que queda de precampanya i la pròpia campanya estiguin més centrades en el debat ideològic que en la batalla per obtenir més “grp”.

octubre 19, 2010   No Comments

Debats que es fan i es desfan

Xavier Barrachina Està clar que els debats entre els candidats que concorren a unes eleccions són una de les peces centrals d’una campanya electoral. Totes les parts implicades en la campanya els esperen cada vegada que es convoquen eleccions: els polítics per aprofitar una nova ocasió de fer arribar el seu missatge als electors potencials (ja sigui fent el debat o discutint amb els contrincants si es fa o no), els mitjans per treure pit (el que ofereix el debat als electors) o per analitzar-ne el resultat (a cada debat el segueixen infinites i, sovint, contraposades valoracions de qui l’ha guanyat o perdut, qui ho hauria pogut fer millor, etc); i els electors (si no tots, sí una bona part) per poder acabar de decidir el seu vot o per confirmar que el seu candidat és el millor.

Tot i ser un tema central en cada campanya, al nostre país sempre s’organitza un” debat” previ al debat en sí: la preparació i negociació entre partits per decidir si es fa debat i com quan i on es porta a terme. I aquesta propera campanya per les eleccions al Parlament no és cap excepció. Actualment ens trobem en plena “representació” dels dos principals partits (CiU i PSC), discutint-se per poder fer els debats en el format que més convé a cada formació.

Tot i que normalment els debats interessen més a l’aspirant i menys al polític que es troba actualment en el càrrec, sembla que en aquesta ocasió ha estat el president Montilla (o el PSC) qui ha proposat fer el debat. Tal i com van les enquestes, s’entén que en aquestes eleccions Artur Mas serà l’home a batre i José Montilla l’aspirant…

La novetat d’aquest cas és que la discussió s’està centrant en si els candidats poden fer un debat en castellà o no… No és estrany que el PSC faci la proposta de fer un debat en castellà. Els passos que han donat fins ara semblen apuntar en una recuperació de valors espanyols que no han tret gaire a la llum durant la legislatura, però entre la tornada de Celestino Corbacho de Madrid i la desaparició de les llistes d’algun dels representants del sector més catalanista del partit (com el conseller Castells), sembla que vulguin apel·lar als electors menys catalanistes que acostumen a votar-los en unes eleccions generals però que no es mobilitzen en unes autonòmiques.

I a CiU ja li va bé la discussió: que el PSC reivindiqui el castellà li va bé per pescar algun vot d’electors catalanistes del PSC i perquè el PP entrarà en la discussió per dir que el tema espanyol li pertany més que a ningú, i així són dos a desgastar el partit que governa.

Veurem com acaba l’estira i arronsa, però seria una llàstima que, una vegada més, ens quedéssim sense un debat entre els principals candidats perquè decideixin que amb la baralla per muntar el debat ja n’han tingut prou per fer arribar el missatge que volien i un debat sempre comporta riscos… Un altre tema és si és just fer un debat amb només dos candidats quan hi ha tants partits representats al Parlament, però d’això, ja en parlarem més endavant.

octubre 14, 2010   No Comments

La Vanguardia analitza el paper de la campanya 2.0

Daniel Picas Un article de Anxo Lugilde a La Vanguardia servia ahir per recordar que l’activitat 2.0 també pot tenir un paper destacat en l’actual campanya per les eleccions al Parlament de Catalunya. Amb l’opinió d’experts en la matèria com l’Edgar Rovira o l’Antoni Gutiérrez-Rubí, el reportatge recorda el potencial de la xarxa com a eina per la transmissió del missatge polític a una part dels ciutadans, però també apunta que, ni de bon tros, s’està aprofitant el potencial d’intereactivitat i diàleg que permet la xarxa.

Nosaltres sempre hem insistit, tal i com vam fer durant la campanya britànica, que actualment els mitjans tradicionals són els que mantenen un més alt grau d’influència però no és menys cert que les “notícies” del 2.0 molt sovint salten a l’1.0, provocant alguns terratrèmols. Recordem fa uns dies la intervenció de Ramon Tremosa al Facebook que ja vam comentar o l’incident de la “bigot woman” que va protagonitzar Gordon Brown.

Per tant, tots els candidats han de tenir a la seva ment la xarxa i, de fet, així és. El problema és que la tenen present però l’utilizen, la gran majoria, com un mitjà tradicional del qual “pengen” les notícies que els interessen (sempre positives, és clar), però sense generar el diàleg que està en el rerafons de la importància de la xarxa. Qui sigui capaç d’utilitzar els vehices de Twitter i Facebook de manera atractiva pel ciutadà, de ben segur aconseguirà noves adhesions i també possibles “voluntaris” per la transmissió del missatge.

octubre 11, 2010   No Comments

Com veu la campanya… Ricard Espelt, comunicador, dissenyador web i regidor de Copons

Tenim el plaer d’iniciar la publicació de col·laboracions de diferents professionals de la comunicació i la política amb una breu entrevista al Ricard Espelt sobre la campanya. El Ricard és comunicador i dissenyador web a Redall i investiga en les noves formes de comunicació web i xarxes socials 2.0. A més, és regidor de noves tecnologies i Promoció Econòmica i Comunicació a l’Ajuntament de Copons (Anoia) i vicepresident del Consorci per la Promoció Turística de l’Alta Anoia. A totes aquestes ocupacions, encara cal afegir-hi la de professor de comunicació, dibuix i informàtica.

Com està seguint la (pre)campanya en aquests moments? Quin tipus de mitjans utilitza per estar informat? La veritat és que segueixo relativament la campanya. La precampanya ja em resulta força desafeccionant. El discurs es concentra en treure pit, i definir-se entorn al “canvi”. Uns parlen del canvi que ha patit el país i els altres de l’inici d’un canvi. Em penso que els òrgans dels partits i la classe política no han entès el canvi que demanen els ciutadans. Com el canvi de les normes de joc: la reforma de la llei electoral i el sistema de confecció de llistes. Bàsicament segueixo la campanya per Internet: mitjans digitals i algunes etiquetes a Twitter.

On creu que pot estar la clau del resultat final? No crec que la campanya provoqui grans canvis. Les tendències són reals i consoliden una voluntat d’alternança.

Quin creu que és el candidat que millor comunica el seu discurs? Per què? De moment, Artur Mas és el que ha explotat més el discurs electoral. Parteix amb un gran avantatge, consolidat pel context i les ganes d’alternança. Penso que el seu discurs ha madurat i coneix millor les seves virtuts i mancances.

Creu que les limitacions pressupostàries poden influir en la campanya i fer apostar els partits pels nous canals de comunicació 2.0? No estic segur que sigui per les limitacions pressupostàries però sí la d’acceptació de canal important d’amplificació. Els mitjans “tradicionals” seguiran sent utilitzats àmpliament.

Quin mitjà de comunicació (televisió, Internet…) creu que serà el més influent durant la campanya? Tots jugaran el seu paper. Penso que cap partit, almenys dels “grans”, ha pensat que Internet era un mitjà prou important per canviar la manera de fer política. Els debats televisius serviran per consolidar posicions més que per provocar grans mobilitzacions. Penso que serà difícil mobilitzar els possibles votants desmotivats.

Què n’opina de la relació que tenen els polítics i els partits amb les eines de comunicació 2.0? Creu que se’n fa un bon ús? Bé, és difícil que en puguin fer un ús diferent a l’esperat. És un espai d’amplificació d’un missatge unitari que llença el partit i els simpatitzants reprodueixen. Poc o gens diàleg.

Quin és el principal valor diferencial que destacaria entre la campanya per les eleccions al Parlament i d’altres campanyes polítiques nacionals i internacionals? Teòricament la proximitat. Però tampoc és cert. Els candidats dels territoris no són sempre els més representatius d’aquest. I per tant, no cal que treballin un discurs de proximitat.

Creu que la irrupció de nous partits (Reagrupament, Solidaritat Catalana…) enriquirà el debat o confondrà més els electors? Costarà més diferenciar el missatge? Segur que divideix un determinat àmbit de vot. Dubto que siguin capaços d’animar a potencials votants desafeccionats. Tampoc penso que ajudin a enriquir un debat, que ja comença dividit. El missatge arribarà dividit i els vots es dividiran.

octubre 6, 2010   No Comments

L’efecte de les primàries

Xavier Barrachina Ho acabem de veure amb el que ha succeït al PSOE de Madrid. Les organitzacions polítiques i els mitjans de comunicació no semblen preparats per afrontar unes eleccions primàries internes. El que podria ser un debat polític enriquidor s’interpreta, de manera interessada, en clau de divisions internes i de lluites intestines pel poder. Un clar exemple de què ens falta maduresa. No vull ni pensar com s’interpretaria unes primàries que enfrontessin a dos germans com ha passat en el Congrés Laborista amb Miliband&Miliband.

Des de la nostra visió de la política, creiem que no hi ha millor símptoma per un partit que tenir ben organitzada la seva estructura jeràrquica a partir de l’elecció democràtica dels seus líders. És a dir, el mateix que volem per la nostra societat. L’establiment de primàries per sistema creiem que seria enriquidora tant pels partits i els seus afiliats com pels ciutadans. Per això, també creiem que alguns mitjans de comunicació haurien d’oferir als ciutadans informació de valor sobre el debat polític i no sobre aspectes que són interpretacions, com a mínim, subjectives sobre l’estat de salut del partit polític.

Cal una reflexió sobre el sistema electoral i també sobre la democràcia interna dels partits. Quan diem que la societat está allunyada dels partits també ho està, en part, per culpa d’un sistema massa endogàmic, que només necessita al ciutadà cada 4 anys. A Catalunya tampoc ajuda el fet de què els partits siguin incapaços d’aprovar una nova Llei Electoral durant quatre anys. Esperem que a la propera legislatura es comenci a pensar en aquestes qüestions amb l’ambició de fer reformes profundes i atractives pels ciutadans.

octubre 5, 2010   1 Comment

Les enquestes segueixen apuntant a una victòria de CiU

Daniel Picas Superada la vaga general i, encara que aquí afectin menys, les primàries del PSOE a la Comunitat de Madrid, els partits catalans ja estan centrats de ple en la pre-campanya per les eleccions del 28N. Avui tots ells tenen un nou element per valorar les diferents estratègies i prendre decisions. El Periódico publica avui una nova enquesta que confirma la tendència de les publicades fins ara i apunta a una clara victòria de CiU, que estaria molt a prop de la majoria absoluta.

Igual que en les enquestes més recents, la que publica El Periódico confirma també la pèrdua d’escons considerable dels tres partits que ara estan al Govern (entre els tres en podrien arribar a perdre 19) i que PP i Ciutadans es mantenen. La novetat d’aquesta enquesta la trobem en que és la primera que apunta que Laporta entraria al Parlament, amb fins a dos diputats. I encara estem a pràcticament dos mesos de les eleccions.

La dada més preocupant de les que aporta el baròmetre d’El Periódico és que sembla que l’abstenció superarà el 50%. Aquesta dada sí que hauria de fer reflexionar el conjunt dels partits, perquè ja fa massa temps i portem massa cites electorals acumulades en les que es parla de la creixent desafecció dels ciutadans envers la política i es debaten maneres de combatre-la. Està clar que de moment ningú està tenint èxit en aquest camp. I potser una explicació la trobem en el mateix baròmetre aparegut avui: la màxima preocupació per una àmplia majoria d’electors és l’atur, molt per sobre de qualsevol altre.

octubre 4, 2010   No Comments