Otro sitio realizado con WordPress
Random header image... Refresh for more!

Tinc una pregunta per vostè

Daniel Picas El format del programa de televisió “Tinc una pregunta per vostè” consistent en l’exposició dels candidats a les preguntes directes de ciutadans és realment un element a valorar en el pansit panorama de la cobertura informativa d’unes eleccions. Per fi, aquests dos últims dies, amb les intervencions dels candidats, hem pogut assistir a un espectacle polític interessant i una mica menys encorsetat que els debats o entrevistes als que estem més habituats.

En línies generals, va haver-hi poques sorpreses i els diferents candidats van respondre amb diligència les preguntes plantejades pels ciutadans. Però en tots ells va haver-hi detalls a comentar i alguna intervenció més o menys pintoresca.

Els candidats hi han participat de tres en tres, durant dos dies. Agraïm a TVE aquesta iniciativa de repartir les intervencions en dos dies, perquè fer-ho en un de sol hauria implicat un programa interminable (i impossible d’assumir per part de l’audiència) o reduir les intervencions dels candidats, fet que hauria restat matisos que segur que l’audiència ha agraït.

A Montilla li va mancar una mica d’agilitat davant una pregunta trampa, però més que previsible, com la del seu sou i els càrrecs de la seva dona.  Va respondre correctament a la qüestió dels càrrecs de la seva dona (un fet que tothom familiaritzat amb el funcionament de l’administració pública sap que és habitual), però en canvi va estar un punt tímid a l’hora de defensar el seu sou. Tot i això, en el conjunt del programa, el president Montilla es va mostrar segur en les respostes, tal com és, amb rigor i coneixement.

Per part de Joan Herrera, vam veure un candidat jove, disposat a crèixer i a demostrar la seva habilitat retòrica i els seus principis polítics. El seu paper com a partit minoritari, li permet segurament ser més arriscat en el seu discurs i, moltes vegades, això el fa apropar-se més als ciutadans. La sensació és que té molta feina per endavant, però el temps està al seu favor.

La candidata del PP, Alícia Sánchez-Camacho, va insistir en el seu discurs basat en la defensa del bilingüisme i en el control de la immigració. En les seves expressions va suavitzar algunes de les propostes que l’han fet més popular en campanya i va saber apropar-se als ciutadans que li van preguntar, encara que davant les preguntes sobre com el PP jugava amb la imatge de Catalunya no va saber donar arguments gaire vàlids.

Els altres tres candidats (Mas, Puigcercós i Rivera) van intervenir en el segon dels programes dedicats a la campanya que s’inicia questa nit.

Mas va assumir el paper de líder a batre, intervenint amb calma i en algun cas, fins i tot amb solemnitat, i demostrant que domina la oratòria. Com ha anat fent durant tota la campanya, en aquells temes que més el pressionen els seus adversaris (que si pactarà amb el PP, que si està a favor de la independència…) va respondre amb el seu clàssic “sí però no, i deixi que m’expliqui”, construïnt, però, respostes prou convincents i, segurament, molt en la línia del que esperava sentir la majoria dels seus votants. Va arriscar poc en les respostes, conscient que potser té més a perdre que a guanyar en aquest tipus de situacions.

Per la seva banda la intervenció de Puigcercós va estar centrada, com era d’esperar, en la condició d’ERC d’independentista. Puigcercós va estar solvent en les seves respostes, mostrant-se tranquil en tot moment i trobant arguments a cada pregunta plantejada, tot i que alguns fossin discutibles i difícils de defensar en un debat amb altres candidats. Potser va recórrer massa sovint a la independència com a solució a qualsevol problema del país sense concretar-ne prou (tot i que en va mencionar alguns) aplicacions pràctiques. Va poder defensar missatges més contundents perquè com estan les enquetes tenen poc a perdre.

El darrer candidat en intervenir va ser Albert Rivera, que a diferència dels altres candidats excepte Sánchez-Camacho (i molt en la línia del seu ideari) va alternar el català i el castellà (segons la llengua en la qual era preguntat) en les seves intervencions. Va mostrar bones qualitats oratòries i es va defensar com a opció política vàlida, explicant postures del seu partit més enllà de temes com el bilingüisme, la defensa del castellà (que va reconèixer que no està en perill a Catalunya) o el debat dels toros i els correbous, els temes en els que han tingut més presència mediàtica.

En resum, un bon aparador perquè els ciutadans hagin conegut més detalls del que pensa cada un dels candidats i pels candidats ha estat un bon entrenament just abans de començar la campanya, una campanya que potser els hi exigirà més contundència que els ciutadans que es van trobar davant en el programa. Esperem que es repeteixi.

Be Sociable, Share!
  • Twitter
  • Facebook
  • email
  • StumbleUpon
  • Delicious
  • Google Reader
  • LinkedIn

0 comments

There are no comments yet...

Kick things off by filling out the form below.

Leave a Comment