Otro sitio realizado con WordPress
Random header image... Refresh for more!

Un debat amb poques sorpreses

Xavier Barrachina A qualsevol campanya tothom espera els debats televisats com a fita destacable, com el moment en què cada candidat ha de confrontar les seves propostes amb els contrincants enlloc d’explicar-les al públic entregat que sol assistir als mítings. Ahir al vespre TV3 va oferir en directe el que havia de ser l’únic debat entre caps de llista (fins que al final del debat Montilla va oferir a Mas fer finalment el tant comentat “cara a cara” i el candidat de CiU va acceptar), i el debat va oferir poques sorpreses.

En general va ser un debat prou àgil tenint en compte que hi havia 6 persones, i tot i que no va ser un espectacle televisiu de primer nivell, va tenir una audiència mitjana de 612.000 espectadors i un 21,5% de share, xifres gens menyspreables en un diumenge a la nit. Però no creiem que signifiqui un abans i un després en l’espectativa de vot de cap candidat.

Cada un dels caps de llista va adoptar el paper que s’esperava i tot ells van confirmar el que ja sabíem de les seves habilitats comunicatives. Excepte Mas i Montilla, que sí que semblaven dirigir-se a tothom, els altres quatre candidats es van dirigir al seu electorat, insistint en els missatges que estan transmetent durant la campanya (que si referèndum els d’ERC, que si cal deixar de perseguir el castellà els de Ciutadans, etc).

Mas va adoptar el paper de candidat a batre, com anticipant que serà president. Va mostrar-se tranquil en tot moment i va anar rebatent els atacs dels altres cinc candidats (tots li van fer algun retret en algun moment) sense entrar en terrenys perillosos com pretenien els seus rivals ni definir-se amb rounditat al voltant de temes com el referèndum per la independència o pactes amb el PP.

Montilla va confirmar que la comunicació no és el seu punt més fort, i va necessitar més de la meitat del debat per compensar amb els seus missatges i arguments els seus problemes d’expressió tan oral com corporal. Va ser l’únic candidat que no mirava a la cara del candidat al que s’estava dirigint, i va semblar enfadat tota la nit. Es va mostrar especialment poc hàbil en el darrer minut, el que els candidats aprofiten per demanar el vot: no va mirar a càmera i va llegir el que anava dient… Sorprèn en un polític de la seva talla que no ho tingués preparat.

Per la seva banda Puigcercós es va mostrar força més moderat en el to i el llenguatge del que ho ha estat fins ara en campanya. Va defensar la seva proposta de referèndum amb solvència i es va oferir en més d’una ocasió a Mas per establir diferents pactes. Potser anticipava el que passarà en el debat d’investidura…

Sánchez -Camacho va estar també en el seu paper, presentant-se com l’única força capaç d’impedir derives independentistes del proper govern. Però tenen un problema al PP, i és que comparteixen electorat potencial amb Ciutadans. Això va fer que ahir, per exemple, la candidata del PP utilitzés el castellà en un moment determinat del debat, fet que no s’havia donat fins ara. El canvi de llengua no va quedar natural, va semblar com si el PP anés a remolc de Ciutadans (Rivera va utilitzar el castellà abans que ho fes Sánchez-Camacho).

Herrera va ser, segons el nostre parer, qui millor va estar en el debat d’ahir. Clar i contundent en les seves exposicions, va criticar tant els plans d’abaixar impostos de CiU com les retallades socials de Zapatero, va reivindicar el Tripartit més que ningú i va posar en situacions compromeses als altres candidats en més d’una ocasió.

I Albert Rivera, que participava per primera vegada en un debat d’aquestes característiques, va tenir dues actuacions diferents: mentre en la primera part del debat va ser un eficaç agitador atacant amb intel·ligència els altres candidats amb el conegut recurs “per què no deixem les picabaralles polítiques i parlem del que li interessa a la gent?” utilitzat eficaçment, en la segona part (sobre tot a partir de tocar el tema de la llengua i la cultura), es va accelerar i va començar a interrompre tots els altres candidats més enllà del que es pot considerar acceptable en un debat. Li van cridar l’atenció tant el moderador com Montilla (que li va parar els peus en el tema lingüístic) o Mas, que li va arribar a dir que era un mal educat.

Les úniques sorpreses van arribar al final, quan Montilla va oferir a Mas fer un debat cara a cara i Mas va acceptar l’oferta. No cal dir que els altres candidats van començar a demanar també els seus de cara a cara. I l’altra sorpresa ens la vam endur els espectadors veient que en el darrer minut de cada candidat, només Mas mirava a la càmera, mentre que els altres miraven a un punt indeterminat del costat de la càmera. Avui algú especulava amb la possibilitat que miressin el cronòmetre, però costa de creure que la part més típica i tòpica de debat com és el minut final no el portessin preparat de casa. Si va ser un problema d’identificació de la càmera que en aqeull moment estava en directe, l’errada va ser de TV3. Esperem que si hi ha cara a cara, tothom tingui clar on estan les càmeres i, per tant, els espectadors.

Be Sociable, Share!
  • Twitter
  • Facebook
  • email
  • StumbleUpon
  • Delicious
  • Google Reader
  • LinkedIn

0 comments

There are no comments yet...

Kick things off by filling out the form below.

Leave a Comment